Aquí us deixo la programació del 1r tema.
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Identificar els diferents sistemes de projecció cartogràfica...
Utilitzar representacions cartogràfiques de manera senzilla
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. La representació de la Terra: 1- els mapes. 2- les projeccions
*. OBJECTIUS MÍNIMS: 1-LÍNIES IMAGINÀRIES DE
LA TERRA. 2- LATITUD I LONGITUD
+. OBJECTIUS MÀXIMS: CUTM
B. Els mapes i les escales: 1-Tipus de mapes diferents. 2- Les escales.
PROCEDIMENTS
A. Lectura i interpretació de plànols i mapes de diferents característiques i escales
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SITUAR A UN PLANISFERI
LES LÍNIES IMAGINÀRIES, ELS CONTINENTS I
ELS OCEANS I UN PUNT SABENT LA LATITUD I
LA LONGITUD
B. Reconeixement i traçat de formes de relleu sobre plànols i mapes amb indicació de distàncies entre diferents punts
*. OBJECTIUS MÍNIMS: CONEIXENT LA DISTÀNCIA
ENTRE DOS PUNTS A UN MAPA AMB UNA
ESCALA DETERMINADA, ACONSEGUIR QUINA
ÉS LA DISTÀNCIA REAL.
C. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
D. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre un mateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Rigor en la manipulació, lectura i interpretació de mapes.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ADONAR-SE QUE EL
PLANISFERI ÉS UNA REPRESENTACIÓ QUE
ARBITRÀRIAMENT SITUA AL CENTRE, AL NORD I
AMB UN TAMANY EXCESSIU ALGUNES TERRES
PER SOBRE D’ALTRES.
B. Adonar-se’n que les projeccions cartogràfiques poden estar predeterminades per l’eurocentrisme.
C. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
D. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Ara us recordo quines són les diferents habilitats.
Per descriure s ’utilitzen habilitats cognitives com enumerar, observar, identificar, seleccionar, comparar, classificar, etc. Quan es refereixen a fets o situacions socials responen a qüestions com: què és?, com és?, què passa?, on passa?, quan passa?, com passa?, què fan?, com ho fan?, qui hi intervé?, com intervenen?, quants són?, com són?, qui són?, què pensen?, com pensen?, on viuen?, com viuen?, què volen?, com ho volen?, etc.

Les relacions causals han de ser explícites i respondre a preguntes del
per què? o del per a què? S ’ha de respondre a la qüestió del per què? en cada un dels interrogants plantejats en la descripció: per què passa?, per què ho fa?, per què és així?, per què hi intervé?, per què ho fan?, per què pensen això?, per què viuen
aquí?, per què viuen així?, per què ho volen?, per què ho volen així?, etc.
El text explicatiu ha de plantejar tres aspectes molt importants: les
causes, que vol dir el per què?, les motivacions o intencionalitats, que vol
dir el per a què?, i les conseqüències.
Les raons han de procedir del coneixement científic i han de respondre
a preguntes com: quin és el perquè final que ens pot ajudar a entendre tots
els perquès de l ’explicació?, ¿és possible trobar raons fortes i pertinents
que ens ajudin a entendre i a generalitzar el perquè dels diferents perquès
de l ’explicació?, ¿podem trobar raons econòmiques, polítiques, socials
culturals que ens ajudin a comprendre les raons que sobrepassin els per-
quès de l ’explicació i que ens ajudin a trobar el perquè dels perquès? –La justificació necessita un treball acurat entre el professor i l ’estudiant o els estudiants, perquè requereix un discurs estructurat que
s ’aconsegueix amb un seguiment proper de l ’estudiant.

La justificació ha de fer servir raons i arguments sòlides i ben fonamentades. No serveixen grans afirmacions, encara que siguin
coherents i pertinents si darrere no hi ha una sòlida base de raona-
ments. És el que en podríem dir justificacions sense fonamentar,
que són aquelles possibles justificacions que no es poden acceptar
com a tals, perquè no hi ha cap raonament ni cap explicació que
permeti una comprensió més aprofundida del que es pretén estudiar. No hi ha cap tipus de raonament explícit encara que es pugui suposar que hi és implícit.
–Per aprendre a justificar és molt útil i eficaç el treball en equip.
Molt sovint s ’elaboren justificacions encadenades, que són les que
es van construint conjuntament, fruit del coneixement compartit,
és a dir, cada alumne que intervé aporta una o més raons i totes
juntes creen la justificació.

Interpretar vol dir donar elements crítics que ajudin a construir
els coneixements per part de l ’alumne, vol dir donar resposta a «com
podria ser?»,a «com m ’agradaria que fos?»,a «què puc fer per aconseguir que sigui com m ’agradaria?»...Cal incorporar aquestes qüestions a
l ’ensenyament de les ciències socials si volem que l ’alumne les incorpori
al seu esquema mental d ’anàlisi de la societat. L ’objectiu de la interpretació és la presa de posició personal respecte a situacions, fenòmens o problemes socials i permet introduir el «poder ser ».La interpretació dels fenòmens o de la realitat social suposa donar una visió pròpia de la realitat i obrir perspectives per poder canviar
aquesta realitat, si és el cas. Per tant, la interpretació no és només una
presa de posició personal, sinó que també és una presa de posició a partir dels elements que la condicionen i implica un discurs de compromís
per introduir un possible canvi que pugui millorar el futur. responen a preguntes com: per què tu creus això?, per què ho dius?,
què penses de...?per què penses això?, per què respons així?

L ’argumentació es pot descriure a partir de quatre operacions fonamentals:
–afirmar tesis o arguments,
–justificar el punt de vista que es pretén defensar,
–rebutjar altres punts de vista possibles,
–cedir en certs punts per defensar millor el punt de vista propi.
•quina és la teva opinió?,
•quines raons pots donar per recolzar la teva opinió?,
•si algú estigues en desacord amb tu, quines raons creus que faria
servir?,
•com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Ara us recordo l'agrupament per nivells:
Agrupament per nivells
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes es realitza de la següent manera: Grup 1 són les/els alumnes que al trimestre o curs anterior va tenir una nota de inferior al Bé (insuficient o suficient); el Grup 2 són les/els alumnes amb una nota de Bé i el Grup 3 són les/els alumnes amb una nota superior al Bé (notable i excel·lent).
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes pot canviar durant el curs de la següent manera: a) pujar a un nivell superior durant el trimestre si a una de les proves sumatives l’alumna/e supera la nota del seu grup passarà al següent (per exemple una persona del Grup 1, si obté un 6 a la prova passa al Grup 2); pujar a un nivell superior al següent trimestre si la seva nota final de trimestre supera la nota del seu grup passarà al grup següent (per exemple una persona del Grup 1, si obté un 6 a la prova passa al Grup 2)
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes determina la seva feina a realitzar durant el temps que hi pertany al mateix. Ja què cada grup té assignat un nivell de treball diferenciat.

Aquesta és la programació d'aula
1. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI: SITUACIÓ, ORIENTACIÓ I CARTOGRAFIA

Avaluació inicial
0- A l’hemisferi sud cauen les idees?
-Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics, de l’agrupament per nivells, dels mapes conceptuals, dels recursos telemàtics, de les habilitats i avaluació inicial.
-Treball individual: omplir la KPSI
-Treball en gran grup: pluja d’idees sobre el que es veu a les tires de la Mafalda.

Materials: http://arenys.org/arenyautes/paumontlliure
http://socials1presentacioarenysdemar.blogspot.com/ http://www.flogup.com/paumontlliure1a o 1b o 1c pau_montlliure@hotmail.com http://cmap.ihmc.us/
-tira de la Mafalda sobre l’esfera terrestre (1)-pàg 92 del llibre de text -KPSI Temporalització:1 sessió

1-Representació de la Terra: esfera i mapes
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de la tira de la Mafalda.
-Treball individual/gran grup: -introducció exercici (2) -construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 1 de la pàgina 10 del llibre de text. Després posada en comú.
Materials: -tira de la Mafalda sobre l’esfera terrestre (1)
-els planisferis i les escoles de diferents estats.(2)
-llibre de text: pàg 10 apartat 1.
T:1 sessió

2-Tipus i elements dels mapes
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 2 de la pàgina 10 del llibre de text. Després posada en comú. -Treball individual/gran grup: construcció d'un mapa conceptual de l'apartat 3 de la pàg 11 del llibre de text. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: identifica els diferents tipus de mapes al llibre de text.
Materials: -llibre de text: pàgs 10 i 11. -Altres mapes del llibre de text.
T:1 sessió

3-Projeccions mercator i peters
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup dels mapes (3 i 3bis)
Materials: -mapes Peters i Mercator (3 i 3bis)
T: 1 sessió

4- L’escala: Definició i tipus d’escala (gràfica i numèrica) i trobar distància real amb un mapa amb una escala molt senzilla
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 7 de la pàgina 16 del llibre de text. Després posada en comú. -Treball individual/petit grup/gran grup: exercicis de la pàg 17. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: calcular diferents distàncies reals a partir del mapa (4) i els mapes del llibre.
Materials: -mapa de corbes de nivell de Girona a escala.
–llibre de text: pàg 16 i 17. T: 1 sessió

5- Mapa topogràfic i corbes de nivell
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumetnació segons correspongui per grup del mapa de Girona.
-Treball individual/gran grup: exercici d’identificació dels diferents elements del mapa topogràfic –sobretot les corbes i les cotes-. -Treball individual/gran grup: exercici de confecció d'un perfil topogràfic.
Materials: -mapa de corbes de nivell de Girona a escala (4)
–llibre de text: pàg 26/29 i 93.
T:1 sessió

6-Orientació i localització d’un punt al planisferi.
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de les esferes de les pàgs 12, 13, 14 i 15 del llibre de text. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: trobar punts a un planisferi (5) sabent les seves coordenades geogràfiques.
+treball individual d’aprofundiment: Presentar un informe a la classe sobre la quadrícula UTM (6)
Materials: -mapa de localització (5)
–llibre de text pàgs 12, 13, 14 i 15.
www.proteccioncivil.org/vademecum/vdm014.htm
(explicacióCUTM)(6)
www.icc.es/geotex/egeoutmcatala2.html (conversor)
T:1 sessió

7-Avaluació sumativa
-Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió

8-Revisió, autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials: - la prova escrita corregida
-el KPSI de l’avaluació inicial
T: 1 sessió