1.-Identifica 2 dels climogrames.
2.- Identifica les característiques de 2 climes

Temperatura mitjana
Amplitud tèrmica
Precipitacions anuals
Distribució de les precipitacions
A
Superior a 18º
Inferior a 15º
Superiors a 500mm
Homogènies o regulars
B
Superior a 18º
Inferior a 15º
Superiors a 500 mm
Heterogènies o irregulars
C
Superior a 18º
Inferior a 15º
Inferiors a 250 mm
Homogènies o regulars
D
Entre 0º i 18º
Inferior a 15º
Superiors a 500 mm
Homogènies o regulars
E
Entre 0º i 18º
Inferior a 15º
Superiors a 250 mm
Heterogènies o irregulars
F
Entre 0º i 18º
Superior a 15º
Superiors a 250 mm
Heterogènies o irregulars
G
Entre 0º i 18º
Superior a 15º
Inferiors a 250 mm
Homogènies o regulars
H
Inferior a 0º
Superior a 15º
Inferiors a 250 mm
Homogènies o regulars

3.-Uneix amb fletxes només 2 conceptes.

*CLIMA EQUATORIAL -MOLSES I LÍQUENS –TUNDRA-
*CLIMA TROPICAL -ESCASSES HERBES I/O ARBUSTOS –ESTEPA-
*CLIMA DESÈRTIC CÀLID -CACTUS I PALMERALS –OASI-
*CLIMA OCEÀNIC -BOSCOS PERENNIF. EN PISOS FINS 50 METRES –SELVES
*CLIMA MEDITERRANI -BOSCOS PERENNIFOLIS I PRATS (SABANA)
*CLIMA CONTINENTAL -BOSCOS CADUCIFOLIS (FAIG) I LANDA=PRATS
*CLIMA DESÈRTIC TEMPERAT -BOSCOS PERENNIFOLIS –ALZINA- I ARBUSTOS
*CLIMA POLAR -BOSCOS PERENNIFOLOIS –AVET- I ESTEPA (TAIGÀ).

4.- Uneix amb fletxes només 2 conceptes.

CLIMA EQUATORIAL RIUS AMB GRAN CABAL SENSE INUNDACIONS

CLIMA TROPICAL GLACERES

CLIMA DESÈRTIC CÀLID RIUS AMB CABAL PETIT INUNDACIONS PRIM/HIVERN

CLIMA OCEÀNIC RIUS AMB CABAL PETIT INUNDACIONS ESTIU

CLIMA MEDITERRANI ABSÈNCIA DE RIUS AMB UADIS

CLIMA CONTINENTAL RIUS AMB CABAL MITJÀ SENSE INUNDACIONS

CLIMA POLAR RIUS AMB CABAL MITJÀ AMB INUNDACIONS ESTIU.



5.- Uneix amb fletxes només 2 conceptes.
CLIMA EQUATORIAL RENS I LAPONS/ FOCA-BALENA I ESQUIMALS

CLIMA TROPICAL CAMELL I MOGOLS

CLIMA DESÈRTIC CÀLID DROMEDARI I TUREGS/ BOIXIMANS

CLIMA OCEÀNIC OCELLS-ELEFANT I PIGMEOS/INDÍGENES AMAZONES

CLIMA MEDITERRANI GACEL·LA-LLEÓ I MASSAIS

CLIMA DESÈRTIC TEMPERAT LINX-LLOP-OVELLES I PASTORS

CLIMA POLAR ÓS PARD-VACA I LLENYATARIES-VAQUERS
6.- Identifica la zona climàtica del climograma que has de construir a la pregunta 10.
7.- Quina és la temperatura mitjana del climograma que et toca fer?
8.-Quina és l’amplitud tèrmica del climograma que et toca fer?
9.-Quines són les precipitacions anuals del climograma que et toca fer?
10.- Construeix el climograma que et toca fer.


gener
febrer
març
abril
maig
juny
juliol
agost
setem
octub
novem
desem
1
T
19º
19º
24º
27º
31º
33º
33º
33º
31º
30º
25º
20º
1
P
1 mm
1 mm
1mm
1mm
1mm
1mm
0mm
0mm
0 mm
1mm
1mm
1mm


11.- Concepte Canvi i continuïtat :Explica que volem dir quan parlem de canvi. Pots posar un exemple.
12.- Concepte d’Empatia: Explica que entenem per empatia. Pots posar un exemple.
13.- La pàgina web d’atapuercA: Explica una cosa que t’hagi cridat l’atenció de la pàgina.
14.- El treball dels avis:Comenta una cosa que t’hagi cridat l’atenció de les respostes dels teus avis
15.-Nosaltres els homo sapiens: El període més antic de la historia (1- historia antiga. 2- prehistòria. 3- neolític.) va (4- des de l'aparició de l'escriptura fins el naixement de Crist .5- des de la revolució agraria fins l'aparició de l'escriptura. 6- des de l'aparició de la humanitat fins I'aparició de l'escriptura.).
15.- La nostra primera etapa (1a part): La seva primera etapa (7-Paleolític. 8- Neolític. 9- Edat dels metalls) es caracteritzà per (10-la utilització dels primers forns dels metal·lúrgics. 11-la utilització dels primers forns de pa. 12-la utilització del foc.) i les activitats que realitzaven (13- caça i recol·lecció. 14- agricultura i ramaderia. 15- metal·lúrgia) feien que la seva vida fos (16- sedentària a poblats. 17- sedentària a ciutats. 18- nòmada a coves i a cabanes.).
16.- La nostra primera etapa (2a part): Aquesta primera etapa va anar (25- des de l' aparició de la humanitat fins la revolució agrària. 26- des de la introducció dels metans fins I'apandó de I'escrilllwra. 27- des de la revolució agraria fíns la introducció deIs metaUs). Les cines més comuns creo (19- mutiles, roda, carros, torn8, vela i arada. 20- aiudes, fal~, moHns de ma, ceramica i teixit 21- bifa~os, raspadors, Detxes, aguUes arpons i percussors) es vden completats per la materialitzadó d'una vida espiritual molt rica (22- santuarls i venus. 23- deesses mares. 24- megalits.).
17.~ La nostra segona etapa (la part): La seva segana etapa (28-Paleolític. 29- Neolític.30- Edat de! metaUs) es caracteritza per (31-la utilització deis primen! foros dels metaHúrgics. 32-la utilització deis primen foms de pa. 3J-Ia utilització del foc.) i les activitats que realitzaveo (34- c~ i recoHecció. 35- agricultura i ramaderia. 36- metaHúrgia) feien que la seva vida fos (37- sedentaria a poblats. 38- sedentaria a ciutats. 39- nomada a coves ¡lo cabanes.).
18.- La nostra segona etapa (2a part): Aquesta segona etapa va anar (46- des de j'aparició de la bumanitat fins la revoludó agraria. 47- des de la introducció deIs metans fins l'aparició de I'escriptm."a,. 48- des de la revolució agraria fins la introducció deIs metaHs). Les cines més comans creo (40- motUes, roda, carros, toms, vela i arada. 41- mudes, fal~, molins de ma, ceramica i teixit42- bif~os, raspadors, fleb:es, aguUes arpons i percussors) es veien completats per la materialització d'una vida espiritual mal! rica (43- sanmaris i venus. 44- deesses mares. 45- megalits.).
19.- La nostra tercera etapa (la part): La seva tercera etapa (49-Paleolític. 50- Noolític.51- Edat del metans) es earacteritza per (52-la utilització deis primers foros deis metaHúrgics. 53-la utilització deis primers forns de pa. 54-la utilitzaCÍó del foc.) i les acthitats que realitzaven (55- c~a i recoNecció. 56- agricultura i ramaderia. 57- metaHúrgia) feien que la seva vida fos (58- sedentaria a poblats. 59- sedentaria a ciutats. 60- nómada a coves vo cabanes.).
20.- La nostra tercera etapa (2a part): Aquesta tercera etapa va anar (67- des del'aparició de la bumanitat fius la revolució agraria. 68- des de la introducció deis metalls fio31'aparició de l'escriptura. 69- des de la revolució agraria fins la introducció deis metalls). Les cines més comuns creu (61- motlles, rodá, carros, toros, vela i arada. 62- aixades, fal~, molins de ma, ceramica i teixit 63- bifa~os, raspadors, nenes, agu.lIes arpons i percussors) es veien completats per la materialitzadó d'una vida espiritual molt rica (64- saíltuaris ¡venus. 65- deesses mares. 66·· megalits)

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 7:
Localitzar en el temps i l’espai els esdeveniments més importants de la Prehistòria
Conèixer les etapes, la cronologia i les característiques fonamentals de la prehistòria.
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. Paleolític Superior: l’homo sapiens origen, expansió i la seva cultura.
B. Neolític: canvi climàtic, canvi de cultura i procés d’expansió
C. Edat dels Metalls: aprofundiment en el canvi cultural.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR, NEOLÍTIC I L’EDAT DELS METALLS.
+. OBJECTIUS MÀXIMS: AMPLIAR ELS
CONEIXEMENTS A PARTIR DE LA WEBQUEST
SEGÜENT www.webquestcat.org/fierro/index.htm

PROCEDIMENTS
A. Realització d’eixos cronològics del període
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SITUAR A UNA LÍNIA DEL TEMPS UN SEGUIT DE FETS HISTÒRICS.
B. Realització de mapes on se situaran els diferents esdeveniments treballats
C. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: IDENTIFICAR ELS DIFERENTS ELEMENTS CULTURALS DE LES DIFERENTS CULTURES ESTUDIADES A PARTIR DE LES SEVES REPRODUCCIONS EN DIAPOSITIVA O FOTOGRAFIA
D. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre un mateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
E. Confecció de mapes conceptuals.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Interès per conèixer les produccions prehistòriques.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: APRECIAR QUE EL PATRIMONI HISTÒRIC ÉS UN ELEMENT FUNDAMENTAL DE LA NOSTRA IDENTIFICACIÓ COM A POBLE

B. Tolerància vers formes de vida diferents a la pròpia i solidaritat amb la diversitat cultural
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ADONAR-SE QUE TOTA LA HUMANITAT FORMA PART D’UNA ÚNICA RAÇA QUE VA MIGRAR DES D’ÀFRICA A LA RESTA DE CONTINENTS, FENT INACCEPTABLE LES ACTITUDS RACISTES I XENÒFOGUES
-ADONAR-SE QUE LA MAJOR PART DE LA NOSTRA HISTÒRIA LA HUMANITAT HA POGUT VIURE EN ARMÒNIA AMB LA NATURA –paleolític- I QUE EL CANVI A UNA ACTIVITAT DESTRUCTORA DE L’EQUILIBRI ECOLÒGIC –neolític- VA ÉSSER PROVOCAT PER LA NECESSITAT I NO LA VOLUNTAT –canvi climàtic-.
C. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
D. Participació i responsabilitat en el treball en grup.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: APRECIAR QUE EL PATRIMONI HISTÒRIC ÉS UN ELEMENT FUNDAMENTAL DE LA NOSTRA IDENTIFICACIÓ COM A POBLE

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 6 :
Definir Canvi i continuïtat
Definir Empatia
Definir temps històric.
Definir el protagonista de la història
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. Canvi i continuïtat.
B. Empatia.
C. Temps històric.
D. El protagonista de la història
*. OBJECTIUS MÍNIMS ETAPES DE LA HISTÒRIA I EL TEMPS HISTÒRIC.
PROCEDIMENTS
A. Realització d’eixos cronològics dels diferents períodes de la història
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SITUAR A UNA LÍNIA DEL TEMPS UN SEGUIT DE FETS HISTÒRICS
B. Utilització de les xifres romanes per indicar segles
*OBJECTIUS MÍNIMS: RELACIONAR UNS ANYS DETERMINATS AMB EL SEGLE DEL QUAL FORMEN PART
C. Realització de simulacions i dramatitzacions.
D. Identificació d’imatges fotogràfiques o reals i trobar
Semblances i diferències.
E. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
F. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
G. Confecció de mapes conceptuals
ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Adonar-se dels quatre errors al valorar el
protagonita de la història que exclou a les
dones, els mens i els avis, els pobres i els no
blancs europeus.
2. Respecte per les opinions i maneres de pensar
dels altres.
3. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Aquí us deixo la programació del 3r tema.
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
1. Localitzar les principals formes de relleu del planeta.
2. Conèixer els elements i factors que configuren el clima.
3. Identificar els diferents tipus de climes que hi ha al món.
4. Saber construir i interpretar un climograma.
5. Obtenir i seleccionar informació diversa sobre aquests continents a partir de diferents fonts i tractar la informació de manera crítica
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. El relleu dels continents:
1- La distribució d’oceans i continents.
2- Els continents.
3- El relleu dels continents.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ACCIDENTS GEOGRÀFICS MÉS IMPORTANTS DELS 5
CONTINENTS, PENÍNSULA IBÈRICA I CATALUNYA.
B. Els elements del clima:
1-Temps i clima.
2-Els elements del clima
C. Els factors del clima.
D. La distribució dels climes al món.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ELEMENTS I FACTORS DEL CLIMA.
ZONES CLIMÀTIQUES , CLIMES DEL MÓN I LES SEVES VEGETACIONS.
+. OBJECTIUS MÀXIMS: CLIMOGRAMES POLAR I ANTÀRTIC.
QÜESTIONARI DE 10 PREGUNTES DE LA WEB DE METEOSORT
E. Les aigües continentals: els rius
PROCEDIMENTS
A. Identificació dels tipus de clima utilitzant el climograma com a font d’informació.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SABENT LES TEMPERATURES I LES PRECIPITACIONS,
CONTRUIR UN CLIMOGRAMA , TROBAR LA MITJANA DE TEMPERATURES -
L’AMPLITUD DE TEMPERATURES - LES PRECIPITACIONS ANUALS,
IDENTIFICAR A QUINA ZONA CLIMÀTICA PERTANY -QUIN CLIMA ÉS
QUINA VEGETACIÓ LI CORRESPON.
B. Análisi i interpretació de mapes d’Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania, Europa, Espanya i
Catalunya.
*. OBJECTIUS MÍNIMS SITUAR A UN PLANISFERI,
MAPA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA O CATALUNYA ELS ACCIDENTS GEOGRÀFIC
MÉS IMPORTANTS.
C. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
D. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
E. Confecció de mapes conceptuals.
· ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Curiositat per descobrir conèixer territoris i paisatges de diferents tipus.
2. Valorar els elements del paisatge com a part del conjunt de mitjans de comunicació
simbòlica que conformen una cultura.
3. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
4. Participació i responsabilitat en el treball en grup.
Aquesta és la programació d'aula
0-Avaluació inicial
-Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics, de l’agrupament per nivells, dels mapes conceptuals, dels recursos telemàtics, de les habilitats i avaluació inicial.
-Treball individual: omplir la KPSI
-Treball gran grup: Es presenta el treball per parelles sobre els accidents geogràfics d’un continent. Es pretén motivar la coordinació dels esforços en un treball on es valorarà molt la col·laboració en realitzar un treball que formalment mostri l’acord dels membres del grup.
T: 1 sessió
1-Accidents geogràfics del món
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Àfrica al mapa./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 68 i 69 del llibre de text i mapa peters d’Àfrica i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la prova.
- Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Àsia al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 71 i 72 del llibre de text i mapa peters d’Àsia i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la pr
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Amèrica al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 76 i 77 del llibre de text i mapa peters d’Amèrica i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la prova
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Oceania al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 74 i 75 del llibre de text i mapa peters d’Oceania i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la prova
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Europa al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 82, 83 i 84 del llibre de text i mapa peters d’Europa i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la prova
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics d’Espanya al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 86, 87, 88 i 89 del llibre de text i mapa peters d’Espanya i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la prova
-Treball individual/gran grup: Col·loca els accidents geogràfics de Catalunya al mapa. ./Posada en comú/prova
Materials: pàgs 94, 95, 96 i 97 del llibre de text i mapa peters de Catalunya i inventari accidents geogràfics
T: 1 sessió Es lliura el mapa/el dia següent es torna corregit/ el dia següent es fa la p
2-Avaluació sumativa
Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió
-Correcció prova escrita
3-Revisió, autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials:
- la prova escrita corregida
-el KPSI de l’avaluació inicial
T: 1 sessió
4-Climes del món
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de la pàg 42 del llibre de text.
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de la pàg 44 del llibre de text.
-Treball individual/gran grup: Confecció i interpretació de climogrames. Síntesi dels climes del món a partir dels diferents climogrames (50 a 67 del llibre de text).
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del planisferi de la pàg 50 i 51 del llibre de text.
Materials: pàgs 40, 42 a 45, de 50 a 67 del llibre de text.
Fitxes amb els elements del clima de diferents estacions climatològiques.
T: 8 sessions
5-Avaluació sumativa
Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió
6-Revisió, autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials:- la prova escrita corregida
-el KPSI de l’avaluació inicial
T: 1 sessió

Aquí us deixo la programació del 2n tema.
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Descriure i explicar els moviments de rotació i translació de la Terra.
Explicar les conseqüències que tenen els moviments terrestres per a la vida al planeta
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. La Terra es mou: 1-Rotació i translació. 2-Les estacions. 3-Les zones climàtiques
*. OBJECTIUS MÍNIMS: MOVIMENTS DE LA TERRA.
PROCEDIMENTS
A. Lectura i interpretació de fotografies aèries, plànols i mapes de diferents característiques i escales, i elaboració de plànols i mapes a partir d’informacions obtingudes per diversos mitjans (observació directa, fotografies aèries, dades estadístiques,etc.)
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SABENT L’HORA D’UN FUS
HORARI DETERMINAT, ACONSEGUIR QUINA SERÀ
L’HORA A UN ALTRE.
+. OBJECTIUS MÀXIMS: LA VOLTA AL MÓN DE JULES
VERNE

B. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
C. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre unmateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
D. Confecció de mapes conceptuals.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Curiositat per conèixer les peculiaritats de la Terra dins de l’univers
B. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
C. Participació i responsabilitat en el treball en grup.
Aquesta és la programació d'aula
0- Quina hora és al nostre món?
-Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics.
-Treball individual: omplir la KPSI
-Treball en gran grup: -lectura de la cançó de Manu Chao i pluja d’idees.
[Es pretén motivar la necessitat de l’estudi dels moviments de la Terra i les seves conseqüències sobre la vida dels éssers humans.]
Materials:
-cançó de Manu Chao “La primavera” (1)
-KPSI
T: 30’
1-Moviments Terra :-rotació- fusos horaris
-Treball individual/ per parelles/gran grup: pluja d’idees sobre el que es veu a les tires de la Mafalda.
-Treball individual/gran grup: redacció, descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup del primer apartat de la pàg 41 del llibre de text
-Treball individual/gran grup: fer la fitxa 208 del llibre del professor. Després posada en comú.
+treball individual d’aprofundiment: treball sobre la volta al món de Jules Verne.
Materials: -tira de la Mafalda sobre l’hora a diferents indrets del món alhora (2)
-la volta al món de Jules Verne.
-pàg 41 del llibre de text
-pàg 208 del llibre del professor
T: 1 sessió i 30’
[L’hora la marca europa
L’hora i el negoci d’internet /telèfon
Tv/esports
La llargada del dia i la pobresa (mapa de llum)]
2-Moviments Terra:-translació- zones climàtiques
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual del segon apartat de la pàg 41 del llibre de text.
-Treball individual/gran grup: realitzar l’exercici de la fitxa nº 6
Materials: -mapa de les zones climàtiques (6)
-llibre de text pàg 41.
T: 1 sessió
3-Moviments Terra :-precesió- línies imaginàries principals -
diferent durada del dia/nit -diferent comportament de les zones climàtiques
-Treball individual/gran grup: presa d'apunts de l'explicació del professor
T: 1 sessió
4-Avaluació sumativa
-Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió
5-Revisió, autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials:- la prova escrita corregida
-el KPSI de l’avaluació inicial
T:1 sessió

Aquí us deixo la programació del 1r tema.
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
Identificar els diferents sistemes de projecció cartogràfica...
Utilitzar representacions cartogràfiques de manera senzilla
CONTINGUTS:
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
A. La representació de la Terra: 1- els mapes. 2- les projeccions
*. OBJECTIUS MÍNIMS: 1-LÍNIES IMAGINÀRIES DE
LA TERRA. 2- LATITUD I LONGITUD
+. OBJECTIUS MÀXIMS: CUTM
B. Els mapes i les escales: 1-Tipus de mapes diferents. 2- Les escales.
PROCEDIMENTS
A. Lectura i interpretació de plànols i mapes de diferents característiques i escales
*. OBJECTIUS MÍNIMS: SITUAR A UN PLANISFERI
LES LÍNIES IMAGINÀRIES, ELS CONTINENTS I
ELS OCEANS I UN PUNT SABENT LA LATITUD I
LA LONGITUD
B. Reconeixement i traçat de formes de relleu sobre plànols i mapes amb indicació de distàncies entre diferents punts
*. OBJECTIUS MÍNIMS: CONEIXENT LA DISTÀNCIA
ENTRE DOS PUNTS A UN MAPA AMB UNA
ESCALA DETERMINADA, ACONSEGUIR QUINA
ÉS LA DISTÀNCIA REAL.
C. Comprensió, interpretació i síntesi de textos escrits.
D. Redacció de textos descriptius i explicatius.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: Redacció de textos descriptius
+. OBJECTIUS MÀXIMS: Redacció de textos
descriptius, explicatius, justificatius i interpretatius.
Comprensió i relativització de punts de vista
diferents sobre un mateix problema i argumentació
de les opinions personals i de grup.
ACTITUDS, VALORS I NORMES
A. Rigor en la manipulació, lectura i interpretació de mapes.
*. OBJECTIUS MÍNIMS: ADONAR-SE QUE EL
PLANISFERI ÉS UNA REPRESENTACIÓ QUE
ARBITRÀRIAMENT SITUA AL CENTRE, AL NORD I
AMB UN TAMANY EXCESSIU ALGUNES TERRES
PER SOBRE D’ALTRES.
B. Adonar-se’n que les projeccions cartogràfiques poden estar predeterminades per l’eurocentrisme.
C. Respecte per les opinions i maneres de pensar dels altres.
D. Participació i responsabilitat en el treball en grup.

Ara us recordo quines són les diferents habilitats.
Per descriure s ’utilitzen habilitats cognitives com enumerar, observar, identificar, seleccionar, comparar, classificar, etc. Quan es refereixen a fets o situacions socials responen a qüestions com: què és?, com és?, què passa?, on passa?, quan passa?, com passa?, què fan?, com ho fan?, qui hi intervé?, com intervenen?, quants són?, com són?, qui són?, què pensen?, com pensen?, on viuen?, com viuen?, què volen?, com ho volen?, etc.

Les relacions causals han de ser explícites i respondre a preguntes del
per què? o del per a què? S ’ha de respondre a la qüestió del per què? en cada un dels interrogants plantejats en la descripció: per què passa?, per què ho fa?, per què és així?, per què hi intervé?, per què ho fan?, per què pensen això?, per què viuen
aquí?, per què viuen així?, per què ho volen?, per què ho volen així?, etc.
El text explicatiu ha de plantejar tres aspectes molt importants: les
causes, que vol dir el per què?, les motivacions o intencionalitats, que vol
dir el per a què?, i les conseqüències.
Les raons han de procedir del coneixement científic i han de respondre
a preguntes com: quin és el perquè final que ens pot ajudar a entendre tots
els perquès de l ’explicació?, ¿és possible trobar raons fortes i pertinents
que ens ajudin a entendre i a generalitzar el perquè dels diferents perquès
de l ’explicació?, ¿podem trobar raons econòmiques, polítiques, socials
culturals que ens ajudin a comprendre les raons que sobrepassin els per-
quès de l ’explicació i que ens ajudin a trobar el perquè dels perquès? –La justificació necessita un treball acurat entre el professor i l ’estudiant o els estudiants, perquè requereix un discurs estructurat que
s ’aconsegueix amb un seguiment proper de l ’estudiant.

La justificació ha de fer servir raons i arguments sòlides i ben fonamentades. No serveixen grans afirmacions, encara que siguin
coherents i pertinents si darrere no hi ha una sòlida base de raona-
ments. És el que en podríem dir justificacions sense fonamentar,
que són aquelles possibles justificacions que no es poden acceptar
com a tals, perquè no hi ha cap raonament ni cap explicació que
permeti una comprensió més aprofundida del que es pretén estudiar. No hi ha cap tipus de raonament explícit encara que es pugui suposar que hi és implícit.
–Per aprendre a justificar és molt útil i eficaç el treball en equip.
Molt sovint s ’elaboren justificacions encadenades, que són les que
es van construint conjuntament, fruit del coneixement compartit,
és a dir, cada alumne que intervé aporta una o més raons i totes
juntes creen la justificació.

Interpretar vol dir donar elements crítics que ajudin a construir
els coneixements per part de l ’alumne, vol dir donar resposta a «com
podria ser?»,a «com m ’agradaria que fos?»,a «què puc fer per aconseguir que sigui com m ’agradaria?»...Cal incorporar aquestes qüestions a
l ’ensenyament de les ciències socials si volem que l ’alumne les incorpori
al seu esquema mental d ’anàlisi de la societat. L ’objectiu de la interpretació és la presa de posició personal respecte a situacions, fenòmens o problemes socials i permet introduir el «poder ser ».La interpretació dels fenòmens o de la realitat social suposa donar una visió pròpia de la realitat i obrir perspectives per poder canviar
aquesta realitat, si és el cas. Per tant, la interpretació no és només una
presa de posició personal, sinó que també és una presa de posició a partir dels elements que la condicionen i implica un discurs de compromís
per introduir un possible canvi que pugui millorar el futur. responen a preguntes com: per què tu creus això?, per què ho dius?,
què penses de...?per què penses això?, per què respons així?

L ’argumentació es pot descriure a partir de quatre operacions fonamentals:
–afirmar tesis o arguments,
–justificar el punt de vista que es pretén defensar,
–rebutjar altres punts de vista possibles,
–cedir en certs punts per defensar millor el punt de vista propi.
•quina és la teva opinió?,
•quines raons pots donar per recolzar la teva opinió?,
•si algú estigues en desacord amb tu, quines raons creus que faria
servir?,
•com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Ara us recordo l'agrupament per nivells:
Agrupament per nivells
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes es realitza de la següent manera: Grup 1 són les/els alumnes que al trimestre o curs anterior va tenir una nota de inferior al Bé (insuficient o suficient); el Grup 2 són les/els alumnes amb una nota de Bé i el Grup 3 són les/els alumnes amb una nota superior al Bé (notable i excel·lent).
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes pot canviar durant el curs de la següent manera: a) pujar a un nivell superior durant el trimestre si a una de les proves sumatives l’alumna/e supera la nota del seu grup passarà al següent (per exemple una persona del Grup 1, si obté un 6 a la prova passa al Grup 2); pujar a un nivell superior al següent trimestre si la seva nota final de trimestre supera la nota del seu grup passarà al grup següent (per exemple una persona del Grup 1, si obté un 6 a la prova passa al Grup 2)
L’assignació de grups a cada una/un de les/els alumnes determina la seva feina a realitzar durant el temps que hi pertany al mateix. Ja què cada grup té assignat un nivell de treball diferenciat.

Aquesta és la programació d'aula
1. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI: SITUACIÓ, ORIENTACIÓ I CARTOGRAFIA

Avaluació inicial
0- A l’hemisferi sud cauen les idees?
-Presentació de la unitat didáctica, dels objectius didàctics, de l’agrupament per nivells, dels mapes conceptuals, dels recursos telemàtics, de les habilitats i avaluació inicial.
-Treball individual: omplir la KPSI
-Treball en gran grup: pluja d’idees sobre el que es veu a les tires de la Mafalda.

Materials: http://arenys.org/arenyautes/paumontlliure
http://socials1presentacioarenysdemar.blogspot.com/ http://www.flogup.com/paumontlliure1a o 1b o 1c pau_montlliure@hotmail.com http://cmap.ihmc.us/
-tira de la Mafalda sobre l’esfera terrestre (1)-pàg 92 del llibre de text -KPSI Temporalització:1 sessió

1-Representació de la Terra: esfera i mapes
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup de la tira de la Mafalda.
-Treball individual/gran grup: -introducció exercici (2) -construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 1 de la pàgina 10 del llibre de text. Després posada en comú.
Materials: -tira de la Mafalda sobre l’esfera terrestre (1)
-els planisferis i les escoles de diferents estats.(2)
-llibre de text: pàg 10 apartat 1.
T:1 sessió

2-Tipus i elements dels mapes
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 2 de la pàgina 10 del llibre de text. Després posada en comú. -Treball individual/gran grup: construcció d'un mapa conceptual de l'apartat 3 de la pàg 11 del llibre de text. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: identifica els diferents tipus de mapes al llibre de text.
Materials: -llibre de text: pàgs 10 i 11. -Altres mapes del llibre de text.
T:1 sessió

3-Projeccions mercator i peters
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació segons correspongui per grup dels mapes (3 i 3bis)
Materials: -mapes Peters i Mercator (3 i 3bis)
T: 1 sessió

4- L’escala: Definició i tipus d’escala (gràfica i numèrica) i trobar distància real amb un mapa amb una escala molt senzilla
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de l’apartat 7 de la pàgina 16 del llibre de text. Després posada en comú. -Treball individual/petit grup/gran grup: exercicis de la pàg 17. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: calcular diferents distàncies reals a partir del mapa (4) i els mapes del llibre.
Materials: -mapa de corbes de nivell de Girona a escala.
–llibre de text: pàg 16 i 17. T: 1 sessió

5- Mapa topogràfic i corbes de nivell
-Treball individual/gran grup: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumetnació segons correspongui per grup del mapa de Girona.
-Treball individual/gran grup: exercici d’identificació dels diferents elements del mapa topogràfic –sobretot les corbes i les cotes-. -Treball individual/gran grup: exercici de confecció d'un perfil topogràfic.
Materials: -mapa de corbes de nivell de Girona a escala (4)
–llibre de text: pàg 26/29 i 93.
T:1 sessió

6-Orientació i localització d’un punt al planisferi.
-Treball individual/gran grup: construcció d’un mapa conceptual de les esferes de les pàgs 12, 13, 14 i 15 del llibre de text. Després posada en comú.
-Treball individual/gran grup: trobar punts a un planisferi (5) sabent les seves coordenades geogràfiques.
+treball individual d’aprofundiment: Presentar un informe a la classe sobre la quadrícula UTM (6)
Materials: -mapa de localització (5)
–llibre de text pàgs 12, 13, 14 i 15.
www.proteccioncivil.org/vademecum/vdm014.htm
(explicacióCUTM)(6)
www.icc.es/geotex/egeoutmcatala2.html (conversor)
T:1 sessió

7-Avaluació sumativa
-Treball individual
Materials: prova escrita
T: 1 sessió

8-Revisió, autoavaluació
Treball individual/gran grup: revisió i autoavaluació
Materials: - la prova escrita corregida
-el KPSI de l’avaluació inicial
T: 1 sessió